Ei,pipol!!!!!
Va ser aquest dissabte que alter vegada llevant-me d'hora sense haver dormit
ni set hores,vaig voler tornar anar a esquiar.
Llevant-me vés a saber quina hora,aquesta vegada vaig donar més marge que
l'anterior,tot per fer tard altre vegada per pagar el bitllet.
Arribat a l'estació amb el tren que venia i amb tot de gent a la finestreta
esperant per pagar,vaig veure com s'hi quedaven!!
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
Sabent-la més llarga i vist que en el vagó que vaig pujar primer anava
ple de gom a gom,vaig esperar arribar no ser on per fer el canvi.
I arribats a Vic, vaig comprar el bitllet cap a Núria,sense les pistes.
Altre vegada disset euros amb seixanta.
La avantatge va ser que sabent de que anava el rotllo.
Arribat a Ribes havent-se escapat el cremallera.
Arribat a Núria vaig anar primer cap a l'ou,on baixant amb la motxilla a l'esquena i amb un forfé del dos mil
quatre.
Sí sí,el que llegiu del dos mil quatre però que es veia nou.
Va ser fent tres o quatre baixades d'escalfament.
Poder en vaig tenir prou amb una,que em vaig posar a la cua del telecadira,
amb por de que la Carla em mirés la data del forfé.
Vist que duia forfé va passar de comprovar-lo.
Quan ja em veieu a mi baixant tot el sant dia per la pala boja,una pista vermella.
Ja que més tard em vaig
adonar que la pista negre,la pala bèstia,estava tancada.
"Quina putada"!!
I això que volia fer-la.
Ja cap a dos quarts de dues,va ser quan el vent va fer tancar el telecadira
i el ou.
On aprofitant vaig anar a dinar el mig quilo de macarrons que m'havia
endut.
Acabats i ple que anava,vaig començar a passejar per Núria,esperant a que
obrissin de nou el telecadira.
Vaig preguntar pel Jaume,el qual em van
dir que estava treballant fins les dues.
Anant a veure si hi havia la Dolors,la dispensari que va descobrir que no
duc calçotets,em van dir que no hi era.
Tornant a les pistes i nevant,recordo que el tren deia que estàvem a cinc
sota zero.
Trobant gel per la pala boja sense caure massa,em vaig adonar que
a la barba i el bigoti tenia gel.
Degut a la velocitat i a la neu que
queia.
Més d'una vegada me'l vaig tenir de treure.
El gel,vull dir!!
Una de les coses que m'agrada fer,és ajudar als qui tenen dificultat.
Quan em vaig trobar amb un tio que havia perdut els esquís,i que s'havia anat
muntanya avall degut al gel.
Quan jo,com no,vaig anar-lo a ajudar a recuperar
els esquís.
Ara amb aquest i ara amb aquest altre.
Ja quan eren passades les quatre de la tarda,va tenir de venir el maleït
vent dels "collons",que amb la neu que queia van obligar a tancar les
pistes.
Estant una mica cansat,però que tres o quatre baixades més hagués fet.
Vaig plegar-ho tot per passejar-me per les instal·lacions mentre esperava el
cremallera.
Agafat aquest que se'm escapava,vàrem arribar a Ribes.
On baixat i anant cap a l'estació,vaig retrobar i saludar a l'amo del bar.
On li vaig tornar a demanar un cafè americà.
Xerrant amb els mexicans,dues parelles amb un nen,ens vàrem explicar mitja
vida.
On també ens vàrem donar els correus electrònics,on els hi vaig
explicar lo de castells,entre altres.
Pagat el cafè i ja agafat el tren,vàrem estar xerrant fins arribats a
Canovelles,on vàrem quedar que ja ens diríem alguna cosa per internet.
No trobant el cotxe en el primer moment,va ser quan el vaig retrobar on no
havia de ser.
Quan fent-me creus d'on l'havia deixat,vaig carregar els esquís
i vaig anar fins a casa.
PD:Amb els amics mexicans també vàrem xerrar de l'any xinès,on amb el
Guillermo i la Érica,tots tres som "any" dragó".
Sort!!!!!